lunes, 16 de marzo de 2009
Nou aire cultural
L'espai és presentat per Bibiana Ballbé (la cara amabla del "Silenci") i per Toní Puntí. Una parella estranya, a priori. Ella té un aspecte més avantguardista i ell té un perfil molt seriós.
domingo, 15 de marzo de 2009
"El futur és la televisió a la carta"
Cristina Ribas és llicenciada en biologia i periodisme. Professora de Periodisme a Internet, ha estat codirectora del programa Einstein a la platja de BTV i coordinadora de Millenium, del canal 33.
Vostè mira la tele?
M’agrada mirar la televisió a casa i de nit, com a tothom. Vols veure alguna cosa que valgui la pena, però a vegades no donen res. Miro força la televisió, tot i que escullo el que vull. Utilitzo Internet per seleccionar el contingut que m’interessa veure.
I ja troba el que busca?
Costa de trobar algunes coses, però ho aconsegueixo tot legal sempre. M’agraden les series de divulgació, programes musicals i pel·lícules. Passo estona a Internet buscant en diferents plataformes com I-tunes per exemple. També hi ha molt podcast de vídeo gratuït.
El futur de la televisió és a Internet?
El futur és la televisió a la carta. Lògicament els informatius seguiran en el format actual, però l’espectador acabarà podent seleccionar els continguts que més li interessin de la televisió. Potser caldrà la figura del recomanador, que orienti al televident sobre el que li pot interessar. Es tracta d’un model que ja està estès per Internet amb sistemes com el d’Amazon, on et recomanen lectures a partir de les que ja t’han interessat.
Es tracta de facilitar la feina de l’espectador...
Per exemple, em va encantar el programa que va fer el Buenafuente amb el Punset i el Leopoldo Abadía sobre la crisi. Algú que té temps lliure a la tarda hauria de poder veure el Buenafuente a les 6 de la tarda. Hauria de poder escollir el que volgués. Penso que està a punt de caure això, és el futur.
La qualitat dels continguts s’acabarà imposant?
A Internet es troben micronínxols, si t’interessa la vela de competició, és molt difícil que la trobis a la televisió, en canvi és més fàcil trobar continguts d’aquest tipus per Internet. La microespecialització porta a la qualitat.
Llavors què han de fer les productores?
Crec que s’hauria de canviar el model de negoci, de tal manera que la televisió facilités la selecció de continguts. Les dues plataformes s’haurien d’acostar. Internet és el self-service i la televisió el mitjà on t’ho donen tot fet. Falta un entremig.
La televisió al mòbil és una forma d’acostar plataformes?
És més important plantejar-s’ho com canvi en el model de negoci que en un canvi en el model de dispositiu. La qualitat no serà més bona per molt que augmenti la oferta, que és el que actualment ofereixen els dispositius més moderns.
Què ofereix un programa com Millenium a la graella televisiva actual?
Millenium és contingut en estat pur, tal com deia en Ramon Colom, el seu director. Hi ha un tipus de públic molt particular interessat en això. Pensa que també és molt econòmic de produir; tot el que es faci en un plató. A nivell de cost benefici és un programa molt rentable.
Més informació:
Televisió de Catalunya ofereix un servei de Televisió a la carta per Internet.
Part 1/6 del programa Todo Sobre la crisis emès l’1 de març a la Sexta, amb Buenafuente, Punset i Abadía a Youtube.
La web d’Amazon ofereix un servei de recomanació segons les preferències.
VÍCTOR FARRADELLAS
Barcelona.
lunes, 9 de marzo de 2009
“Ens vam esforçar molt per aconseguir que BTV fos una marca forta i diferenciada”

· Quines tasques té un director d’una cadena de televisió?
En el meu cas m’encarregava de la gestió dels continguts, l’estratègia, el model, la programació i configurar la personalitat d’una televisió de servei públic.
· Com va canviar BTV sota la seva direcció?
Doncs vam completar la digitalització, vam desenvolupar serveis interactius, vam emetre per altres canals, vam aconseguir acostar-nos més als usuaris i que ens consideressin una opció televisiva habitual. També vam apostar pels documentals fets per productores locals. Ens vam esforçar molt per tenir una marca forta i diferenciada.
· Va aconseguir augmentar l’audiència de la cadena?
El creixement de l’audiència es va iniciar amb Joan Tàpia com a director i va continuar en els anys posteriors. Va passar de 2.353.000 d’espectadors al 2004 a 3.347.000 al 2008. Tanmateix jo valoro més la bona nota que ens donaven els ciutadans de Barcelona, ens situaven entre els millors serveis públics municipals.
· Quins són els reptes més grans als que va haver de fer front?
Millorar la qualitat i la quantitat dels continguts sense generar dèficit pressupostari, emetre en TDT, redefinir la marca BTV, emetre les 24 hores, crear nous espais informatius, canviar la imatge corporativa, donar entrada a nous gèneres, crear un departament comercial, presència a Internet, crear vincles amb entitats ciutadanes, etc...
· Un altre dels grans reptes devia ser l’obertura de les noves instal·lacions al 22@, no?
Oi tant! Traslladar-nos sense deixar d’emetre ni un minut va ser un bon repte. Calia acabar les obres de la nova seu, equipar-la i completar la digitalització. Ens vam instal·lar a un nou centre de la ciutat, en un entorn tecnològic i audiovisual molt favorable i amb molts avantatges.
· Últimament hi ha hagut moltes queixes sobre els canvis d’última hora en les programacions de les cadenes. Per què es canvia en l’últim moment?
Hi ha canvis que poden ser deguts a estratègies competitives, que no ha estat mai el nostre cas, i d’altres per esdeveniments rellevants no previsibles. De totes maneres no m’estranyaria que en un futur el concepte de programació canviés. Els espectadors faran la seva pròpia programació.
· Com es decideix la programació diària?
El ventall de continguts es decideix en el Comitè de Direcció. S’ha de tenir en compte que el perfil de l’espectador canvia al llarg del dia. Per trobar el millor dia i hora per a un programa l’experiència ajuda però cal anar provant i arriscant-se, establir un diàleg amb l’audiència, respectar sempre l’espectador però també sorprendre’l.
· Com funciona el tema de la compra de pel·lícules?
És un tema de diners i de criteri. Els recursos disponibles deixen fora del teu abast pel·lícules que voldries oferir i els criteris propis et fan deixar de banda pel·lícules que més aviat no vols oferir. Pel·lícules que exaltin la violència per exemple. Nosaltres teníem reservat un petit percentatge a les versions originals subtitulades.
· Què era el més popular de BTV?
· Com es finança una televisió local com Barcelona TV?
El finançament surt del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Aproximadament, el 15% dels recursos econòmics provenen de la venda de publicitat i de continguts. L’any 2004 aquests recursos propis no arribaven a 900.000 € i l’any 2007 passaven dels 2,2 milions d’euros. Un creixement espectacular.
Per conèixer una mica més a Ricard Domingo podeu consultar les següents pàgines webs:
* Ricard Domingo es perfila com nou director general de BTV (EL PAÍS, 22-07-2004)
jueves, 5 de marzo de 2009
“Els reporters aprenen a fer un cert striptease científic”

Quin és el fil conductor del "Què, qui, com"?
El programa està concebut per compartir una experiència científica. Per tant, el nostre fil conductor és el reporter ja que és qui viu, en primera persona, aquesta experiència a través de la qual aprèn a mirar la realitat amb uns ulls diferents. Els ulls de la ciència.
Hi havia algun antecedent d’aquest tipus de programa?
Hi ha un programa educatiu de la televisió francesa que es diu “C’est pas sorcier” i que m’ ha ajudat per agafar idees respecte el to de la narrativa i la utilització del plató.
Quin és l’objectiu del "Què, qui, com"?
La missió és despertar curiositat. Penso que la immensa majoria de la població té un gran analfabetisme científic. Jo el primer! I, per tant, necessitem que ens ensenyin a mirar el que hi ha a sota de la tapa del motor.
Cada dilluns, els telespectadors poden veure els continguts per internet, dos dies abans d’emetre-ho per TV. Quin és el motiu d’aquesta iniciativa?
Si ja tens el contingut abans i tens una web pròpia, per què no publicar-ho? Som una empresa que crea continguts i el que hem de fer és emetre tan aviat com sigui possible. El suport pel qual emetem és relativament indiferent. De fet, és possible que el marketing viral potenciï la televisió. Penso que el “senyor Sofres” s’hauria de jubilar demà passat.
Quin és el procés de producció d’un programa?
Normalment, el procés té una durada entre quatre i cinc setmanes. El reporter investiga el tema escollit durant la primera setmana; es roda la setmana següent i es munta durant la tercera. A continuació, es fa una reunió per decidir què es farà al plató i es construeix l’atrezzo necessari.
Què és un bon reportatge?
Un bon reportatge és aquell que fa que la gent es posicioni. “Donaré sang”, “Votaré en contra”...És a dir, provocar una postura. El reporter del "Què, qui, com" ha de viure una experiència i saber-la transmetre: curiositat i empatia per facilitar aquest posicionament en el telespectador.
Com treballes l’empatia amb els reporters?
Jo no els hi puc ensenyar a crear més o menys empatia. Allò que puc remarcar és que juguin amb els mecanismes de participació mental de l’espectador. Que no ho resolguin tot d’entrada. Que vagin fent un cert striptease científic.
I les dades pel final. Quina és l’audiència del programa? I el pressupost?
L’audiència oscil·la entre 110.000 i 170.000 espectadors. És l’espai més vist del 33 després del Hat Trick. Cada programa costa 30.000 €.
miércoles, 4 de marzo de 2009
Telecinco se cae de La 7ª Silla
No son pocas las razones por las que Telecinco ha decidido retirar la 7ª Silla, pero la determinante fue el escaso 7,1% de share que consiguió el viernes. La cadena no descarta hacer modificaciones al programa y reemitirlo en un futuro, pero por el momento seguiremos viendo especiales de "La Noria" o de "Rojo y Negro" los viernes por la noche en Telecinco hasta que consigan desbancar a DEC del puesto nº 1. La audiencia ha hablado.
lunes, 2 de marzo de 2009
En pelotas
Los 90 minutos que duró el primer capítulo de la serie fueron soporíferos. Como si se tratase de un partido sin goles. Corbacho y Juan Cruz, los directores de la película “Tapas”, quieren transmitir la esencia del filme en esta nueva serie, pero el resultado no es satisfactorio: ritmo demasiado cansino y falta de frescura. El telespectador actual opta por los formatos más ágiles o por las producciones con un guión más elaborado. “Pelotas” no cumple ninguno de estos requisitos.
jueves, 19 de febrero de 2009
Vuelve la Muchachada
El estreno fue un tanto flojo, con sobredosis de la imitación de Cindy Lauper. Sin embargo, los clásicos espacios que conocíamos de antaño nos arrancaron sonoras carcajadas. El internauta obsesivo, Enjuto Mojamuto, el pueblerino Marcial o la sección Celebrities (¡Ahí va, qué chorrazo!) son ya clásicos del imaginario. Es destacable también el cambio de la careta por primera vez en tres años. Al final de este post podeis reproducir el nuevo tema de apertura, que hemos obtenido de la web oficial de RTVE.
Internet se convirtió en un problema durante las primeras emisiones de Muchachada Nui. Muchos fans y seguidores del programa nunca han sintonizado la 2 para ver el programa. Ya fuese por la incomodidad del horario de emisión o por la facilidad de encontrar videos por la red, gran parte de la audiéncia (en su mayoría jóvenes) seguía el espacio por Internet. Esta situación impulsó que los mismos actores del programa colgasen videos en Youtube pidiendo a los internautas que vieran el programa por la tele. Este año, parece que han decidido unirse al enemigo apostando fuerte por una web que combina contenidos con foros de discusión con los usuarios.
domingo, 15 de febrero de 2009
¡Eurovisión nunca se cansa de cantar!
A parte de todo esto, una delgada y recurrente Alaska que sacó a los participantes de algún apuro técnico y que hizo la gala aún más estrambótica fue la encargada de presentar los participantes y llevarlos delante del jurado. Por cierto un jurado muy pero que muy permisivo y demasiado light para unas actuaciones pésimas como las de Atalis, desafinadas o aburridas. La verdad es que eché en falta comentarios un poco más “Risto” (OperaciónTriunfo). Este año y escarmentado por el pasado fraude de Rodolofo Chikilicuatre (La Sexta 2008), Uribarri (experto español de Eurovisión) no ha querido jugársela y ha escogido a jueces “profesionales” que tienen un fuerte papel en la elección del representante de España en Eurovisión: el 50% de la elección final.
Una Melody que empezó con un micro que no funcionaba y que su actuación tuvo que ser interrumpida por la mismísima Alaska corriendo por la pasarela de OT, fue una de las ganadoras (por suerte) y que pasará a la Final junto con La La Love You y Noelia Cano. Por suerte para el resto de españoles que tenemos el sentido del ridículo un poco más elevado que los participantes del concurso, los clasificados fueron los ‘más potables’ que se presentaron.
La gala se desarrolló con problemas de todo tipo pero hicieron que la noche fuera más divertida y uno se riera de las barbaridades que hace una cadena para llenar un hueco de parrilla televisiva de 4 horas!! Entre otras cosas, dos bailarines se cayeron del escenario en plena actuación a causa de que el escenario era muy pequeño, los jueces no dejaban hablar a Alaska porque tenían los micrófonos encendidos y el grupo de Melody no pudo cantar su canción como tenían ensayado hacerlo porque el micro no funcionaba.
Atentos al jueves
jueves, 5 de febrero de 2009
Una imatge de silenci?

Des de gener, estem orfes de la cultura urbana que va popularitzar el Silenci. El programa es va acomiadar després de 7 anys en antena i les reaccions no s’han fet esperar dins les xarxes socials. Un exemple és un grup de Facebook que ja compta amb més de 2500 membres i que s’oposa a la desaparició de l’esmentat magazín i del programa musical Loops!
Silenci administratiu és el que ronda per TVC. Una nota de premsa del 22 de desembre d’EuropaPress avançava una “idea super potent” pel mes de febrer. Ja ha començat el mes i no en sabem res. No news, good news? Tot és secret.
Si l’audiència mana, per què no cuidar-la i atendre els seus dubtes i suggerències? Serà difícil repetir l’èxit del Silenci. Hi ha una màxima que diu que quan les coses rutllen, millor no tocar-les. Però, a vegades, els nous responsables de programació han de justificar el seu càrrec amb moviments de poc sentit comú. Mentre esperem “idees super potents”, ens queda el consol de comprar-nos el llibre commemoratiu del programa.
I, com no, per acabar...una imatge de Silenci? El paisatge de l’Algarve que encapçala aquest post.
miércoles, 4 de febrero de 2009
Ple de realitat

Cadena: TV3
Data d'estrena: 23 de gener de 2009
Dia i hora d'emissió: divendres a la nit, després de la gran pel·lícula
Durada: aprox. 60 minuts
Direcció: Joan Salvat
Fa dues setmanes que TV3 ha estrenat un nou programa documental amb vocació divulgativa: Sense ficció. Es tracta d'un format calcat al de 60 minuts, amb la particularitat que inclou entrevistes amb experts des de plató i que pretén mantenir un estret vincle amb l'actualitat. Segurament aquestes característiques han fet apte Sense ficció per a la generalista TV3, tot i que en una franja horaria complicada i d'audiència selectiva. El format 30 minuts és més funcional i atractiu, i ho demostra la seva hegemonia en el prime time dels diumenges. No obstant, l'aposta de Terribas i més concretament de Joan Salvat pel documental de qualitat (que combina producció pròpia amb compres a l'estranger) és lloable.
El programa d'estrena va estar dedicat a Martin Luther King, en clara relació amb la presa de possessió del ja president Barack Obama. El segon, emés el passat divendres, va fer referència al desenvolupament dels cotxes elèctrics i l'aposta de les empreses pel petroli o bé les energies renovables, agafant com a pretext la crisi econòmica.
Ambdues entregues han estat interessants, i el vincle amb l'actualitat és bastant perceptible. La pega més destacable no obstant, és sens dubte la franja horaria d'emissió. Gairebé de matinada, passant de puntetes i a més un divendres. És que ja esperaven d'entrada que no hi hauria audiència per un programa així? A més, hem de tenir en compte que Sense ficció s'emet després del súmmum de la ficció, la gran pel·lícula (de fet, l'única pel·lícula de la setmana que val la pena veure per TV3). L'interés per la realitat és palés amb estrenes com la d'aquest programa, i es treu partit del gran capital humà liderat per Joan Salvat i que ha estat responsable de productes com 30 o 60 minuts. No obstant, la precaució amb la que la televisió pública catalana es pren el seu paper divulgatiu dins la cadena generalista, no deixa de ser desmotivador.
Imatge: captura de pantalla dels títols d'obertura del programa, extreta de tv3.cat
viernes, 30 de enero de 2009
Doctor Telecinco - La Caja Roja
El que ens preguntem és si es pot curar a persones amb aquest quadre psicològic tan problemàtic en 50 minuts? Doncs és clar que no. Telecinco ha ideat un altre reality per treure lo més íntim de les persones, per despullar-los completament davant l’audiència. Si de veritat es preocupessin per la gent que té aquests problemes, els buscarien un psicòleg o un psiquiatra i farien un seguiment. Apuren tot l’interès mediàtic que pugui tenir aquella persona i després l’ha deixen a la seva sort! S’aprofiten de gent que té problemes de veritat per fer diners, es fa un espectacle dels traumes de la gent.
Després de veure el programa, a més,l’espectador no es queda tranquil li entra un mal rotllo al cos que el deixa neguitós! No és un programa que entreté, sinó més aviat que preocupa i molesta. Tot i que l’audiència va ser molt bèstia, un 23% de share, no sé si seguirà tan alta.
Des d’aquí fem una crida a l’ètica televisiva, on estàs? Fa temps que no et veiem! Per sort el CAC ja s’ha posat les piles per tractar aquest tema.
Bon cap de setmana (sense la Caja Roja, gràcies a Déu).
jueves, 29 de enero de 2009
Volverán, y en mayor número

El pasado jueves en Tele 5 tenía lugar en prime time la última Gala de Gran Hermano, que ponía fin a la décima edición del famoso reality. Por muy fiera que fuera la competéncia en otras cadenas, la audiéncia alimentó el Gran Ojo con más de un 30% de share. Son las mejores cifras del programa desde 2006, y eso confirma que el formato sigue pareciendo atractivo ante el panorama televisivo. De hecho, las audiéncias crecieron en la franja de late night, con la entrevista que se llevó a cabo al término de la Gala.
¿Qué hay de destacable de esta décima entrega de Gran Hermano? Sin duda, el ganador del concurso, un tal Ivan, ha perdido en términos de popularidad ante la incombustible presentadora del espacio: Mercedes Milá. Defensora a muerte del formato reality y concretamente de Gran Hermano en tanto que experiéncia sociológica, Milá ha sido desde anteriores ediciones más que una presentadora. Consejera, padrina y árbitro son algunos de los roles que ha venido jugando. Sin embargo, esta décima edición se recordará como aquélla en la que Mercedes Milá aparecía con vestidos tradicionales autonómicos distintos cada semana. Sus trifulcas con los concursantes han sido, como siempre, notables. Destaca la que la enfrentó con Mirentxu, la concursante de más edad que ha pasado jamás por un Gran Hermano.
Pero el mensaje que quedó grabado en las mentes de los televidentes, absortos por el poder del Gran Ojo, fué el que lanzó Milá al finalizar el programa: Gran Hermano 11 será el inicio de una nueva era. Esta afirmación enigmática y profética no pudo más que provocarme un escalofrío al escucharla. ¿Hace falta recordar que España lidera el número de Gran Hermanos emitidos hasta la fecha? Me pregunto hasta qué punto tendrán que esforzarse los productores y responsables del programa para mantener las audiéncias de la décima. Los conflictos de convivencia volverán, y en mayor número... muy pronto.
Imagen sacada de "Tolkien-online.com"
Gala de Gran Hermano
martes, 27 de enero de 2009
Tengo una superaudiencia para usted
Sin entrar en las valoraciones políticas, el espacio es una magnífica ocasión para medir las preocupaciones de los ciudadanos: la tasa de paro, el modelo económico de España, la educación, la violencia de género, la situación de la justicia...Dos horas bastaron para efectuar una radiografía del país.
Una última cifra: el 71% de los espectadores del programa se sientieron "representados totalmente" o "en gran parte" por las preguntas que se plantearon, según una encuesta de Metroscopia, publicada en la edición digital de El Mundo.
jueves, 22 de enero de 2009
Primers Premis Gaudí... però no els últims!
La conductora de la gala va ser la Clara Segura. La seva actuació: esplèndida!! Ella sí que es mereix el Gaudí!! (Obligat veure aquest vídeo). Per distreure al públic, van haver-hi diferents espectacles, bastant bons, tots representaven l’essència catalana i la seva cultura. Per trobar-hi més defectes, podríem dir que hi havia greus problemes amb l’altura dels micròfons de l’escenari.
Per una altra banda el moment més trist el va protagonitzar un dels guanyadors de la pel·lícula Bienvenido a Farewell-Gutmann, en el seu discurs va recordar al productor mort durant el rodatge a l’edat de 35 anys. Quasi bé es va posar a plorar i amb ell, tots els presents i espectadors.
Els recomano que l’any que ve no se la perdin!
lunes, 19 de enero de 2009
Un exceso de narcisismo

Terrat Pack es un espectáculo itinerante de monólogos en el que participan Andreu Buenafuente, Jose Corbacho, Jordi Évole y Berto Romero. Su adaptación televisiva se estrenó el pasado domingo y es una mezcla entre show y documental que recoge las vivencias de los cuatro protagonistas en cada una de las ciudades españolas donde actúan.
No discutiré el talento de este poker de ases, porque todos ellos han demostrado su capacidad de innovación y se han convertido en referentes televisivos. Sin embargo, Terrat Pack es un programa con exceso de narcisismo. Cada actor tiene su propia cámara que utiliza para filmarse a sí mismo y las tonterías que ocurren a su lado (las cuales están previamente preparadas bajo un escrupuloso guión). Los ronquidos de Buenafuente o un baño de Corbacho en una supuesta suite son claros ejemplos. Los escasos fragmentos de los monólogos (es decir, la conexión con el teatro de la ciudad) salvan el programa. Es allí donde los cuatro fantásticos se mueven como peces en el agua.
Terrat Pack es una prueba magnífica de hasta qué punto se puede explotar una marca (la productora) en una cadena. Una advertencia: la mejor manera de evitar las quemaduras solares es hacer un uso racional del sol. Dicho en otras palabras: la saturación de Buenafuente y sus pupilos se traduce en audiencia cansina y en un riesgo elevado de zapping.
domingo, 18 de enero de 2009
Los lunes... ¡nos vamos a la granja!
jueves, 15 de enero de 2009
1 pgm x adolscnts

El format no és gaire original doncs és molt similar a espais anteriors com el No em ratllis! de la Júlia Otero; a més a més, els adolescents manquen de naturalitat davant de les càmeres i els seus comentaris no tenen el toc d’ingenuitat dels més petits. El primer programa va tenir com a temàtica principal la metamorfosi i en aquest concepte els adolescents van dir la seva sobre la menstruació, la mida del penis, l’acn, els pits, els pèls i l’olor corporal. Vaja, no vam descobrir res de nou!
El presentador és Roger de Gràcia, un tot terreny capaç de parlar dels bolets més insòlits o dels canvis hormonals dels joves catalans. El cert és que interacciona perfectament amb qualsevol tipus de públic i és un professional amb molta empatia. Entre els col.laboradors destaca el catedràtic d’Història Jaume Sobrequés, que aporta el punt de vista més veterà i reflexiona dels canvis produïts i de que fins i tot existia un món sense Facebook ni mòbils.
El primer programa va tenir un ritme irregular i el protagonisme en alguns casos va recaure en els col.laboradors en detriment dels adolescents. En resum, hi ha una àrea de millora important (sobretot en continguts) i el “savoir faire” del polifacètic Roger de Gràcia pot ser una de les solucions.
miércoles, 14 de enero de 2009
La elección del jueves

Recomiendo disfrutar de esta serie en versión original para gozar del chorro de voz de Hank Azaria, que dota de más profundidad al psicólogo.

Por si fuera poco, la Sexta estrena este jueves a las 23:15 la cuarta temporada de Prison Break, justo después de la emisión del tercer capítulo de el Mentalista. Sin duda, la verde arrasará en audiéncia captando todos los seguidores de la ficción del jueves, a la vez que mantiene Bones la noche de los miércoles. Por mi parte, este jueves pondré el video a trabajar con Huff mientras disfruto en directo de la emisión de la Sexta. ¡Ah! y daré gracias por la pausa de Cuéntame.
Tema de apertura de Huff
Promoción de la Sexta de el Mentalista