TV3 fa una aposta pels adolescents amb el programa OIQ mentns? (títol que encara es podria haver abreviat més en el llenguatge SMS).
El format no és gaire original doncs és molt similar a espais anteriors com el No em ratllis! de la Júlia Otero; a més a més, els adolescents manquen de naturalitat davant de les càmeres i els seus comentaris no tenen el toc d’ingenuitat dels més petits. El primer programa va tenir com a temàtica principal la metamorfosi i en aquest concepte els adolescents van dir la seva sobre la menstruació, la mida del penis, l’acn, els pits, els pèls i l’olor corporal. Vaja, no vam descobrir res de nou!
El presentador és Roger de Gràcia, un tot terreny capaç de parlar dels bolets més insòlits o dels canvis hormonals dels joves catalans. El cert és que interacciona perfectament amb qualsevol tipus de públic i és un professional amb molta empatia. Entre els col.laboradors destaca el catedràtic d’Història Jaume Sobrequés, que aporta el punt de vista més veterà i reflexiona dels canvis produïts i de que fins i tot existia un món sense Facebook ni mòbils.
El primer programa va tenir un ritme irregular i el protagonisme en alguns casos va recaure en els col.laboradors en detriment dels adolescents. En resum, hi ha una àrea de millora important (sobretot en continguts) i el “savoir faire” del polifacètic Roger de Gràcia pot ser una de les solucions.
El format no és gaire original doncs és molt similar a espais anteriors com el No em ratllis! de la Júlia Otero; a més a més, els adolescents manquen de naturalitat davant de les càmeres i els seus comentaris no tenen el toc d’ingenuitat dels més petits. El primer programa va tenir com a temàtica principal la metamorfosi i en aquest concepte els adolescents van dir la seva sobre la menstruació, la mida del penis, l’acn, els pits, els pèls i l’olor corporal. Vaja, no vam descobrir res de nou!
El presentador és Roger de Gràcia, un tot terreny capaç de parlar dels bolets més insòlits o dels canvis hormonals dels joves catalans. El cert és que interacciona perfectament amb qualsevol tipus de públic i és un professional amb molta empatia. Entre els col.laboradors destaca el catedràtic d’Història Jaume Sobrequés, que aporta el punt de vista més veterà i reflexiona dels canvis produïts i de que fins i tot existia un món sense Facebook ni mòbils.
El primer programa va tenir un ritme irregular i el protagonisme en alguns casos va recaure en els col.laboradors en detriment dels adolescents. En resum, hi ha una àrea de millora important (sobretot en continguts) i el “savoir faire” del polifacètic Roger de Gràcia pot ser una de les solucions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario