Jaume Vilalta és el director del "Què, qui, com". Un programa de divulgació científica del 33 que s’apropa al centenar d’emissions i que porta en antena des del 2006. La cita és cada dimecres a les 21:30, tot i que els més impacients poden gaudir dels continguts dos dies abans.
Vilalta també és professor de l'assignatura "Llenguatges Audiovisuals" a la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta entrevista alterna la teoria amb la pràctica. Descobrirem l'essència d'un bon reportatge i el leit motiv del seu programa.
Quin és el fil conductor del "Què, qui, com"?
El programa està concebut per compartir una experiència científica. Per tant, el nostre fil conductor és el reporter ja que és qui viu, en primera persona, aquesta experiència a través de la qual aprèn a mirar la realitat amb uns ulls diferents. Els ulls de la ciència.
Hi havia algun antecedent d’aquest tipus de programa?
Hi ha un programa educatiu de la televisió francesa que es diu “C’est pas sorcier” i que m’ ha ajudat per agafar idees respecte el to de la narrativa i la utilització del plató.
Quin és l’objectiu del "Què, qui, com"?
La missió és despertar curiositat. Penso que la immensa majoria de la població té un gran analfabetisme científic. Jo el primer! I, per tant, necessitem que ens ensenyin a mirar el que hi ha a sota de la tapa del motor.
Cada dilluns, els telespectadors poden veure els continguts per internet, dos dies abans d’emetre-ho per TV. Quin és el motiu d’aquesta iniciativa?
Si ja tens el contingut abans i tens una web pròpia, per què no publicar-ho? Som una empresa que crea continguts i el que hem de fer és emetre tan aviat com sigui possible. El suport pel qual emetem és relativament indiferent. De fet, és possible que el marketing viral potenciï la televisió. Penso que el “senyor Sofres” s’hauria de jubilar demà passat.
Quin és el procés de producció d’un programa?
Normalment, el procés té una durada entre quatre i cinc setmanes. El reporter investiga el tema escollit durant la primera setmana; es roda la setmana següent i es munta durant la tercera. A continuació, es fa una reunió per decidir què es farà al plató i es construeix l’atrezzo necessari.
Què és un bon reportatge?
Un bon reportatge és aquell que fa que la gent es posicioni. “Donaré sang”, “Votaré en contra”...És a dir, provocar una postura. El reporter del "Què, qui, com" ha de viure una experiència i saber-la transmetre: curiositat i empatia per facilitar aquest posicionament en el telespectador.
Com treballes l’empatia amb els reporters?
Jo no els hi puc ensenyar a crear més o menys empatia. Allò que puc remarcar és que juguin amb els mecanismes de participació mental de l’espectador. Que no ho resolguin tot d’entrada. Que vagin fent un cert striptease científic.
I les dades pel final. Quina és l’audiència del programa? I el pressupost?
L’audiència oscil·la entre 110.000 i 170.000 espectadors. És l’espai més vist del 33 després del Hat Trick. Cada programa costa 30.000 €.
Quin és el fil conductor del "Què, qui, com"?
El programa està concebut per compartir una experiència científica. Per tant, el nostre fil conductor és el reporter ja que és qui viu, en primera persona, aquesta experiència a través de la qual aprèn a mirar la realitat amb uns ulls diferents. Els ulls de la ciència.
Hi havia algun antecedent d’aquest tipus de programa?
Hi ha un programa educatiu de la televisió francesa que es diu “C’est pas sorcier” i que m’ ha ajudat per agafar idees respecte el to de la narrativa i la utilització del plató.
Quin és l’objectiu del "Què, qui, com"?
La missió és despertar curiositat. Penso que la immensa majoria de la població té un gran analfabetisme científic. Jo el primer! I, per tant, necessitem que ens ensenyin a mirar el que hi ha a sota de la tapa del motor.
Cada dilluns, els telespectadors poden veure els continguts per internet, dos dies abans d’emetre-ho per TV. Quin és el motiu d’aquesta iniciativa?
Si ja tens el contingut abans i tens una web pròpia, per què no publicar-ho? Som una empresa que crea continguts i el que hem de fer és emetre tan aviat com sigui possible. El suport pel qual emetem és relativament indiferent. De fet, és possible que el marketing viral potenciï la televisió. Penso que el “senyor Sofres” s’hauria de jubilar demà passat.
Quin és el procés de producció d’un programa?
Normalment, el procés té una durada entre quatre i cinc setmanes. El reporter investiga el tema escollit durant la primera setmana; es roda la setmana següent i es munta durant la tercera. A continuació, es fa una reunió per decidir què es farà al plató i es construeix l’atrezzo necessari.
Què és un bon reportatge?
Un bon reportatge és aquell que fa que la gent es posicioni. “Donaré sang”, “Votaré en contra”...És a dir, provocar una postura. El reporter del "Què, qui, com" ha de viure una experiència i saber-la transmetre: curiositat i empatia per facilitar aquest posicionament en el telespectador.
Com treballes l’empatia amb els reporters?
Jo no els hi puc ensenyar a crear més o menys empatia. Allò que puc remarcar és que juguin amb els mecanismes de participació mental de l’espectador. Que no ho resolguin tot d’entrada. Que vagin fent un cert striptease científic.
I les dades pel final. Quina és l’audiència del programa? I el pressupost?
L’audiència oscil·la entre 110.000 i 170.000 espectadors. És l’espai més vist del 33 després del Hat Trick. Cada programa costa 30.000 €.
LLUÍS CAPDEVILA
No hay comentarios:
Publicar un comentario