Nou programa cultural al 33. "Ànima" és el nom i és una aposta trencadora perquè s'emet en dues franges horàries, segmentant els continguts. La primera franja (de 21:45 a 22:00 de dilluns a divendres) està dedicada a l'actualitat cultural del dia i la segona (de 23:00 a 23:30 de dilluns a dijous) inclou gèneres interpretatius com entrevistes i reportatges.
L'espai és presentat per Bibiana Ballbé (la cara amabla del "Silenci") i per Toní Puntí. Una parella estranya, a priori. Ella té un aspecte més avantguardista i ell té un perfil molt seriós.
lunes, 16 de marzo de 2009
domingo, 15 de marzo de 2009
"El futur és la televisió a la carta"
Entrevista a Cristina Ribas, periodista
Cristina Ribas és llicenciada en biologia i periodisme. Professora de Periodisme a Internet, ha estat codirectora del programa Einstein a la platja de BTV i coordinadora de Millenium, del canal 33.
Vostè mira la tele?
M’agrada mirar la televisió a casa i de nit, com a tothom. Vols veure alguna cosa que valgui la pena, però a vegades no donen res. Miro força la televisió, tot i que escullo el que vull. Utilitzo Internet per seleccionar el contingut que m’interessa veure.
I ja troba el que busca?
Costa de trobar algunes coses, però ho aconsegueixo tot legal sempre. M’agraden les series de divulgació, programes musicals i pel·lícules. Passo estona a Internet buscant en diferents plataformes com I-tunes per exemple. També hi ha molt podcast de vídeo gratuït.
El futur de la televisió és a Internet?
El futur és la televisió a la carta. Lògicament els informatius seguiran en el format actual, però l’espectador acabarà podent seleccionar els continguts que més li interessin de la televisió. Potser caldrà la figura del recomanador, que orienti al televident sobre el que li pot interessar. Es tracta d’un model que ja està estès per Internet amb sistemes com el d’Amazon, on et recomanen lectures a partir de les que ja t’han interessat.
Es tracta de facilitar la feina de l’espectador...
Per exemple, em va encantar el programa que va fer el Buenafuente amb el Punset i el Leopoldo Abadía sobre la crisi. Algú que té temps lliure a la tarda hauria de poder veure el Buenafuente a les 6 de la tarda. Hauria de poder escollir el que volgués. Penso que està a punt de caure això, és el futur.
La qualitat dels continguts s’acabarà imposant?
A Internet es troben micronínxols, si t’interessa la vela de competició, és molt difícil que la trobis a la televisió, en canvi és més fàcil trobar continguts d’aquest tipus per Internet. La microespecialització porta a la qualitat.
Llavors què han de fer les productores?
Crec que s’hauria de canviar el model de negoci, de tal manera que la televisió facilités la selecció de continguts. Les dues plataformes s’haurien d’acostar. Internet és el self-service i la televisió el mitjà on t’ho donen tot fet. Falta un entremig.
La televisió al mòbil és una forma d’acostar plataformes?
És més important plantejar-s’ho com canvi en el model de negoci que en un canvi en el model de dispositiu. La qualitat no serà més bona per molt que augmenti la oferta, que és el que actualment ofereixen els dispositius més moderns.
Què ofereix un programa com Millenium a la graella televisiva actual?
Millenium és contingut en estat pur, tal com deia en Ramon Colom, el seu director. Hi ha un tipus de públic molt particular interessat en això. Pensa que també és molt econòmic de produir; tot el que es faci en un plató. A nivell de cost benefici és un programa molt rentable.
Més informació:
Televisió de Catalunya ofereix un servei de Televisió a la carta per Internet.
Part 1/6 del programa Todo Sobre la crisis emès l’1 de març a la Sexta, amb Buenafuente, Punset i Abadía a Youtube.
La web d’Amazon ofereix un servei de recomanació segons les preferències.
VÍCTOR FARRADELLAS
Barcelona.
Cristina Ribas és llicenciada en biologia i periodisme. Professora de Periodisme a Internet, ha estat codirectora del programa Einstein a la platja de BTV i coordinadora de Millenium, del canal 33.
Vostè mira la tele?
M’agrada mirar la televisió a casa i de nit, com a tothom. Vols veure alguna cosa que valgui la pena, però a vegades no donen res. Miro força la televisió, tot i que escullo el que vull. Utilitzo Internet per seleccionar el contingut que m’interessa veure.
I ja troba el que busca?
Costa de trobar algunes coses, però ho aconsegueixo tot legal sempre. M’agraden les series de divulgació, programes musicals i pel·lícules. Passo estona a Internet buscant en diferents plataformes com I-tunes per exemple. També hi ha molt podcast de vídeo gratuït.
El futur de la televisió és a Internet?
El futur és la televisió a la carta. Lògicament els informatius seguiran en el format actual, però l’espectador acabarà podent seleccionar els continguts que més li interessin de la televisió. Potser caldrà la figura del recomanador, que orienti al televident sobre el que li pot interessar. Es tracta d’un model que ja està estès per Internet amb sistemes com el d’Amazon, on et recomanen lectures a partir de les que ja t’han interessat.
Es tracta de facilitar la feina de l’espectador...
Per exemple, em va encantar el programa que va fer el Buenafuente amb el Punset i el Leopoldo Abadía sobre la crisi. Algú que té temps lliure a la tarda hauria de poder veure el Buenafuente a les 6 de la tarda. Hauria de poder escollir el que volgués. Penso que està a punt de caure això, és el futur.
La qualitat dels continguts s’acabarà imposant?
A Internet es troben micronínxols, si t’interessa la vela de competició, és molt difícil que la trobis a la televisió, en canvi és més fàcil trobar continguts d’aquest tipus per Internet. La microespecialització porta a la qualitat.
Llavors què han de fer les productores?
Crec que s’hauria de canviar el model de negoci, de tal manera que la televisió facilités la selecció de continguts. Les dues plataformes s’haurien d’acostar. Internet és el self-service i la televisió el mitjà on t’ho donen tot fet. Falta un entremig.
La televisió al mòbil és una forma d’acostar plataformes?
És més important plantejar-s’ho com canvi en el model de negoci que en un canvi en el model de dispositiu. La qualitat no serà més bona per molt que augmenti la oferta, que és el que actualment ofereixen els dispositius més moderns.
Què ofereix un programa com Millenium a la graella televisiva actual?
Millenium és contingut en estat pur, tal com deia en Ramon Colom, el seu director. Hi ha un tipus de públic molt particular interessat en això. Pensa que també és molt econòmic de produir; tot el que es faci en un plató. A nivell de cost benefici és un programa molt rentable.
Més informació:
Televisió de Catalunya ofereix un servei de Televisió a la carta per Internet.
Part 1/6 del programa Todo Sobre la crisis emès l’1 de març a la Sexta, amb Buenafuente, Punset i Abadía a Youtube.
La web d’Amazon ofereix un servei de recomanació segons les preferències.
VÍCTOR FARRADELLAS
Barcelona.
lunes, 9 de marzo de 2009
“Ens vam esforçar molt per aconseguir que BTV fos una marca forta i diferenciada”
Ricard Domingo ha estat director de Barcelona TV de juliol del 2004 al setembre de 2008. Va encarregar-se, entre d’altres coses, del trasllat de les instal·lacions al districte del 22@, de la digitalització i d’augmentar en gairebé un milió d’espectadors l’audiència de Barcelona TV. Ens explica com és el funcionament d’una televisió local, els seus reptes, problemes i satisfaccions.· Quines tasques té un director d’una cadena de televisió?
En el meu cas m’encarregava de la gestió dels continguts, l’estratègia, el model, la ció i configurar la personalitat d’una televisió de servei públic.
· Com va canviar BTV sota la seva direcció?
Doncs vam completar la digitalització, vam desenvolupar serveis interactius, vam emetre per altres canals, vam aconseguir acostar-nos més als usuaris i que ens consideressin una opció televisiva habitual. També vam apostar pels documentals fets per productores locals. Ens vam esforçar molt per tenir una marca forta i diferenciada.
· Va aconseguir augmentar l’audiència de la cadena?
El creixement de l’audiència es va iniciar amb Joan Tàpia com a director i va continuar en els anys posteriors. Va passar de 2.353.000 d’espectadors al 2004 a 3.347.000 al 2008. Tanmateix jo valoro més la bona nota que ens donaven els ciutadans de Barcelona, ens situaven entre els millors serveis públics municipals.
· Quins són els reptes més grans als que va haver de fer front?
Millorar la qualitat i la quantitat dels continguts sense generar dèficit pressupostari, emetre en TDT, redefinir la marca BTV, emetre les 24 hores, crear nous espais informatius, canviar la imatge corporativa, donar entrada a nous gèneres, crear un departament comercial, presència a Internet, crear vincles amb entitats ciutadanes, etc...
· Un altre dels grans reptes devia ser l’obertura de les noves instal·lacions al 22@, no?
Oi tant! Traslladar-nos sense deixar d’emetre ni un minut va ser un bon repte. Calia acabar les obres de la nova seu, equipar-la i completar la digitalització. Ens vam instal·lar a un nou centre de la ciutat, en un entorn tecnològic i audiovisual molt favorable i amb molts avantatges.
· Últimament hi ha hagut moltes queixes sobre els canvis d’última hora en les cions de les cadenes. Per què es canvia en l’últim moment?
Hi ha canvis que poden ser deguts a estratègies competitives, que no ha estat mai el nostre cas, i d’altres per esdeveniments rellevants no previsibles. De totes maneres no m’estranyaria que en un futur el concepte de ció canviés. Els espectadors faran la seva pròpia ció.
· Com es decideix la ció diària?
El ventall de continguts es decideix en el Comitè de Direcció. S’ha de tenir en compte que el perfil de l’espectador canvia al llarg del dia. Per trobar el millor dia i hora per a un l’experiència ajuda però cal anar provant i arriscant-se, establir un diàleg amb l’audiència, respectar sempre l’espectador però també sorprendre’l.
· Com funciona el tema de la compra de pel·lícules?
És un tema de diners i de criteri. Els recursos disponibles deixen fora del teu abast pel·lícules que voldries oferir i els criteris propis et fan deixar de banda pel·lícules que més aviat no vols oferir. Pel·lícules que exaltin la violència per exemple. Nosaltres teníem reservat un petit percentatge a les versions originals subtitulades.
· Què era el més popular de BTV?
Telemonegal, El Temps del Picó i La Porteria del Pitu Abril. Les pel·lícules i els informatius ocupaven el segon lloc. Vam assolir programes de producció pròpia com Ciutadans en temps de guerra, Barcelona sota el franquisme i finalment El somni de Barcelona centrat en el emigrants que van arribar a la ciutat durant els anys 60.
· Com es finança una televisió local com Barcelona TV?
El finançament surt del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Aproximadament, el 15% dels recursos econòmics provenen de la venda de publicitat i de continguts. L’any 2004 aquests recursos propis no arribaven a 900.000 € i l’any 2007 passaven dels 2,2 milions d’euros. Un creixement espectacular.
· Com es finança una televisió local com Barcelona TV?
El finançament surt del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Aproximadament, el 15% dels recursos econòmics provenen de la venda de publicitat i de continguts. L’any 2004 aquests recursos propis no arribaven a 900.000 € i l’any 2007 passaven dels 2,2 milions d’euros. Un creixement espectacular.
Ana Ortiz Roca - Barcelona
(08/03/2009 - 20.31h)
Per conèixer una mica més a Ricard Domingo podeu consultar les següents pàgines webs:
* Ricard Domingo es perfila com nou director general de BTV (EL PAÍS, 22-07-2004)
Per conèixer una mica més a Ricard Domingo podeu consultar les següents pàgines webs:
* Ricard Domingo es perfila com nou director general de BTV (EL PAÍS, 22-07-2004)
* Proposen Ricard Domingo com a director de BTV (EL MUNDO, 22-07-2004)
* Substitució de Ricard Domingo per Àngel Casas (ABC, 11-09-2008)
jueves, 5 de marzo de 2009
“Els reporters aprenen a fer un cert striptease científic”
Jaume Vilalta és el director del "Què, qui, com". Un programa de divulgació científica del 33 que s’apropa al centenar d’emissions i que porta en antena des del 2006. La cita és cada dimecres a les 21:30, tot i que els més impacients poden gaudir dels continguts dos dies abans.
Vilalta també és professor de l'assignatura "Llenguatges Audiovisuals" a la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta entrevista alterna la teoria amb la pràctica. Descobrirem l'essència d'un bon reportatge i el leit motiv del seu programa.
Quin és el fil conductor del "Què, qui, com"?
El programa està concebut per compartir una experiència científica. Per tant, el nostre fil conductor és el reporter ja que és qui viu, en primera persona, aquesta experiència a través de la qual aprèn a mirar la realitat amb uns ulls diferents. Els ulls de la ciència.
Hi havia algun antecedent d’aquest tipus de programa?
Hi ha un programa educatiu de la televisió francesa que es diu “C’est pas sorcier” i que m’ ha ajudat per agafar idees respecte el to de la narrativa i la utilització del plató.
Quin és l’objectiu del "Què, qui, com"?
La missió és despertar curiositat. Penso que la immensa majoria de la població té un gran analfabetisme científic. Jo el primer! I, per tant, necessitem que ens ensenyin a mirar el que hi ha a sota de la tapa del motor.
Cada dilluns, els telespectadors poden veure els continguts per internet, dos dies abans d’emetre-ho per TV. Quin és el motiu d’aquesta iniciativa?
Si ja tens el contingut abans i tens una web pròpia, per què no publicar-ho? Som una empresa que crea continguts i el que hem de fer és emetre tan aviat com sigui possible. El suport pel qual emetem és relativament indiferent. De fet, és possible que el marketing viral potenciï la televisió. Penso que el “senyor Sofres” s’hauria de jubilar demà passat.
Quin és el procés de producció d’un programa?
Normalment, el procés té una durada entre quatre i cinc setmanes. El reporter investiga el tema escollit durant la primera setmana; es roda la setmana següent i es munta durant la tercera. A continuació, es fa una reunió per decidir què es farà al plató i es construeix l’atrezzo necessari.
Què és un bon reportatge?
Un bon reportatge és aquell que fa que la gent es posicioni. “Donaré sang”, “Votaré en contra”...És a dir, provocar una postura. El reporter del "Què, qui, com" ha de viure una experiència i saber-la transmetre: curiositat i empatia per facilitar aquest posicionament en el telespectador.
Com treballes l’empatia amb els reporters?
Jo no els hi puc ensenyar a crear més o menys empatia. Allò que puc remarcar és que juguin amb els mecanismes de participació mental de l’espectador. Que no ho resolguin tot d’entrada. Que vagin fent un cert striptease científic.
I les dades pel final. Quina és l’audiència del programa? I el pressupost?
L’audiència oscil·la entre 110.000 i 170.000 espectadors. És l’espai més vist del 33 després del Hat Trick. Cada programa costa 30.000 €.
Quin és el fil conductor del "Què, qui, com"?
El programa està concebut per compartir una experiència científica. Per tant, el nostre fil conductor és el reporter ja que és qui viu, en primera persona, aquesta experiència a través de la qual aprèn a mirar la realitat amb uns ulls diferents. Els ulls de la ciència.
Hi havia algun antecedent d’aquest tipus de programa?
Hi ha un programa educatiu de la televisió francesa que es diu “C’est pas sorcier” i que m’ ha ajudat per agafar idees respecte el to de la narrativa i la utilització del plató.
Quin és l’objectiu del "Què, qui, com"?
La missió és despertar curiositat. Penso que la immensa majoria de la població té un gran analfabetisme científic. Jo el primer! I, per tant, necessitem que ens ensenyin a mirar el que hi ha a sota de la tapa del motor.
Cada dilluns, els telespectadors poden veure els continguts per internet, dos dies abans d’emetre-ho per TV. Quin és el motiu d’aquesta iniciativa?
Si ja tens el contingut abans i tens una web pròpia, per què no publicar-ho? Som una empresa que crea continguts i el que hem de fer és emetre tan aviat com sigui possible. El suport pel qual emetem és relativament indiferent. De fet, és possible que el marketing viral potenciï la televisió. Penso que el “senyor Sofres” s’hauria de jubilar demà passat.
Quin és el procés de producció d’un programa?
Normalment, el procés té una durada entre quatre i cinc setmanes. El reporter investiga el tema escollit durant la primera setmana; es roda la setmana següent i es munta durant la tercera. A continuació, es fa una reunió per decidir què es farà al plató i es construeix l’atrezzo necessari.
Què és un bon reportatge?
Un bon reportatge és aquell que fa que la gent es posicioni. “Donaré sang”, “Votaré en contra”...És a dir, provocar una postura. El reporter del "Què, qui, com" ha de viure una experiència i saber-la transmetre: curiositat i empatia per facilitar aquest posicionament en el telespectador.
Com treballes l’empatia amb els reporters?
Jo no els hi puc ensenyar a crear més o menys empatia. Allò que puc remarcar és que juguin amb els mecanismes de participació mental de l’espectador. Que no ho resolguin tot d’entrada. Que vagin fent un cert striptease científic.
I les dades pel final. Quina és l’audiència del programa? I el pressupost?
L’audiència oscil·la entre 110.000 i 170.000 espectadors. És l’espai més vist del 33 després del Hat Trick. Cada programa costa 30.000 €.
LLUÍS CAPDEVILA
miércoles, 4 de marzo de 2009
Telecinco se cae de La 7ª Silla
El nuevo programa de Telecinco, La 7ª Silla ,que se estrenó el viernes 27 de febrero ya ha pasado a mejor vida. La cadena privada ha decidió sacarlo de la programación después del fracaso estrépito que tuvo en su presentación. Se ha llevado el récord al peor estreno de la temporada. Su intención era crear una competencia dura a Antena 3 con su imbatible ¿Donde Estás Corazón? (DEC), pero no tan solo se ha quedado a las puertas, sino que ni ha llegado a divisar a Jaime Cantizano en el horizonte.
El formato la 7ª Silla no fue (hablamos en pasado porque el programa ya es historia) nada original, es muy parecido a La Noria (Telecinco) aunque con mayor aire de seriedad: 3 horas y pico de debates sobre diferentes temas de actualidad tratados por periodistas, abogados, actores, escritores, etc... La presentadora, la catalana Sandra Barneda, dejó bastante que desear. Aunque es conocida su gran experiencia en televisión, el viernes la presión pudo con ella y fuimos testigos de sus nervios visibles y sus continuos titubeos. Se la veía poco desenvuelta en ese plató, muy basta, cortaba a los ‘invitados’ y, además, el vestuario que llevaba era muy poco adecuado para estar casi 4 horas de pie, me hizo sufrir hasta el último momento.
No son pocas las razones por las que Telecinco ha decidido retirar la 7ª Silla, pero la determinante fue el escaso 7,1% de share que consiguió el viernes. La cadena no descarta hacer modificaciones al programa y reemitirlo en un futuro, pero por el momento seguiremos viendo especiales de "La Noria" o de "Rojo y Negro" los viernes por la noche en Telecinco hasta que consigan desbancar a DEC del puesto nº 1. La audiencia ha hablado.
lunes, 2 de marzo de 2009
En pelotas
Los lunes, más fútbol en TVE1. Por si no tuviéramos bastante con los partidos del fin de semana, José Corbacho utiliza el deporte rey como hilo conductor para dirigir “Pelotas”. La serie muestra las alegrías y las pequeñas miserias de un grupo de personas que viven en el mismo barrio y que se encuentran los domingos por la mañana para ver a su equipo de futbol de segunda regional. ¡Uf, qué apasionante!
Los 90 minutos que duró el primer capítulo de la serie fueron soporíferos. Como si se tratase de un partido sin goles. Corbacho y Juan Cruz, los directores de la película “Tapas”, quieren transmitir la esencia del filme en esta nueva serie, pero el resultado no es satisfactorio: ritmo demasiado cansino y falta de frescura. El telespectador actual opta por los formatos más ágiles o por las producciones con un guión más elaborado. “Pelotas” no cumple ninguno de estos requisitos.
Los 90 minutos que duró el primer capítulo de la serie fueron soporíferos. Como si se tratase de un partido sin goles. Corbacho y Juan Cruz, los directores de la película “Tapas”, quieren transmitir la esencia del filme en esta nueva serie, pero el resultado no es satisfactorio: ritmo demasiado cansino y falta de frescura. El telespectador actual opta por los formatos más ágiles o por las producciones con un guión más elaborado. “Pelotas” no cumple ninguno de estos requisitos.
jueves, 19 de febrero de 2009
Vuelve la Muchachada
La segunda de TVE estrenaba ayer por la noche la tercera temporada de Muchachada Nui. Vuelve el humor absurdo de los chicos de Albacete: Joaquín Reyes, Ernesto Sevilla, Raúl Cimas, Julián López y Carlos Areces, que dirigen y protagonizan el espacio. La productora Hill Valley espera reproducir el éxito de las pasadas temporadas. Con el éxito precedente de la hora Chanante y con dos temporadas ya emitidas de Muchachada Nui, el espacio se dirige a un público fiel. Por tercer año consecutivo, el programa se emite los miércoles a las 23:45. Esta vez, además, la Muchachada va a rebufo de la popular serie Mujeres desesperadas.
El estreno fue un tanto flojo, con sobredosis de la imitación de Cindy Lauper. Sin embargo, los clásicos espacios que conocíamos de antaño nos arrancaron sonoras carcajadas. El internauta obsesivo, Enjuto Mojamuto, el pueblerino Marcial o la sección Celebrities (¡Ahí va, qué chorrazo!) son ya clásicos del imaginario. Es destacable también el cambio de la careta por primera vez en tres años. Al final de este post podeis reproducir el nuevo tema de apertura, que hemos obtenido de la web oficial de RTVE.
Internet se convirtió en un problema durante las primeras emisiones de Muchachada Nui. Muchos fans y seguidores del programa nunca han sintonizado la 2 para ver el programa. Ya fuese por la incomodidad del horario de emisión o por la facilidad de encontrar videos por la red, gran parte de la audiéncia (en su mayoría jóvenes) seguía el espacio por Internet. Esta situación impulsó que los mismos actores del programa colgasen videos en Youtube pidiendo a los internautas que vieran el programa por la tele. Este año, parece que han decidido unirse al enemigo apostando fuerte por una web que combina contenidos con foros de discusión con los usuarios.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
