Molts televidents enyorem aquesta pregunta. Era el colofó d’un magazín cultural innovador. Descobriem les tendències d’avantguarda, reportatges originals i gaudiem dels artistes de qualsevol disciplina: cine, música, publicitat, escriptura...Les seves imatges de silenci servien per crear un vincle amb el personatge entrevistat.
Des de gener, estem orfes de la cultura urbana que va popularitzar el Silenci. El programa es va acomiadar després de 7 anys en antena i les reaccions no s’han fet esperar dins les xarxes socials. Un exemple és un grup de Facebook que ja compta amb més de 2500 membres i que s’oposa a la desaparició de l’esmentat magazín i del programa musical Loops!
Des de gener, estem orfes de la cultura urbana que va popularitzar el Silenci. El programa es va acomiadar després de 7 anys en antena i les reaccions no s’han fet esperar dins les xarxes socials. Un exemple és un grup de Facebook que ja compta amb més de 2500 membres i que s’oposa a la desaparició de l’esmentat magazín i del programa musical Loops!
Silenci administratiu és el que ronda per TVC. Una nota de premsa del 22 de desembre d’EuropaPress avançava una “idea super potent” pel mes de febrer. Ja ha començat el mes i no en sabem res. No news, good news? Tot és secret.
Si l’audiència mana, per què no cuidar-la i atendre els seus dubtes i suggerències? Serà difícil repetir l’èxit del Silenci. Hi ha una màxima que diu que quan les coses rutllen, millor no tocar-les. Però, a vegades, els nous responsables de programació han de justificar el seu càrrec amb moviments de poc sentit comú. Mentre esperem “idees super potents”, ens queda el consol de comprar-nos el llibre commemoratiu del programa.
I, com no, per acabar...una imatge de Silenci? El paisatge de l’Algarve que encapçala aquest post.
Chicos!
ResponderEliminarAyer Cuatro estrenó su anunciadísimo "21 días". Ayer una servidora se fue a la cama diciendo, puaj. La culpable, una comunicadora "super audaz" y "super valiente" que se dejó olvidado en la facultad aquello de "el periodista nunca es protagonista" . Vive la frivolité, señores! Superwoman vivió nada menos que 21 días "como una mendiga" para contarnos una realidad "desconocidísima" como la de los denominados "sin techo". Eso sí, la tía llevaba un forro polar increíble, un buen plumas y una bolsita de aseo. Y su cámara (hombre y máquina). Entre los innumerables despropósitos del 21 días: la periodista se graba llorando y quejándose de "jo, tía, que duro es vivir aquí, voglio la mamaaaa" ; le dice a uno de los mendigos que duerme con ella "jo, te huelen los pies" . Todo esto presentado por Cuatro como un "excepcional y revolucionario trabajo periodístico" donde la periodista se "pone al límite". Vaya hombre, yo ya me temía que algún codazo me iba a llevar en algún canutazo, pero nunca pensé que lo nuestro era realmente una profesión de riesgo. Pues nada señores, vivir para contarlo. Os dejo el link de la promo por si os interesa el tema para el blog. En la segunda entrega la heroína va a "jugar a ser bulímica". La falta de escrúpulos parece no tener límite.
http://www.cuatro.com/videos/index.html?xref=20090127ctoultpro_8.Ves&view=baja
Ánimo con el blog, dueños del mando de la televisión!
Cris